1000 llavors d’esperança donaran fruit com a símbol del compromís amb les persones pobres

Enmig d’una societat que genera esclavitud i dolor per a un gran nombre de persones, els cristians estem cridats a ser testimonis d’esperança, a sembrar signes de llum i alliberament, signes de l’amor de Déu que ens abraça a tots amb tendresa i compassió.

Sembrem 1000 llavors d’esperança

En motiu de la III Jornada Mundial dels Pobres a Càritas Diocesana de Terrassa hem volgut materialitzar el fruit d’esperança de la tasca que realitzen totes les persones. Així doncs, aquests dies, participants de Càritas, voluntaris i treballadors sembrem 1000 llavors d’esperança. Llavors que brollaran de la terra com l’esperança que neix en les persones que acollim i acompanyem a Càritas.

L’exclusió social, en les seves diferents dimensions, s’ha enquistat en l’estructura social del nostre país. El nombre de persones en exclusió social a Espanya és de 8,5 milions, el 18,4% de la població, fet que suposa 1,2 milions més que el 2007, afectant principalment a les famílies amb menors, joves i dones. Són la cara de la societat estancada, un nodrit grup de persones per a qui l’ascensor de la mobilitat social no funciona. Aquestes persones tenen rostre, història, noms, i de vegades se’ls rebutja i «són vistos, per alguns, com una amenaça o gent incapaç, només perquè són pobres», tal com diu el papa.

Ser testimonis

Viure la caritat, com diu el papa Francesc, requereix tenir relacions interpersonals amb les persones pobres: viure amb els pobres i pels pobres. Ens anima a viure la missió com a seguidors de Jesús fent tot el possible per trobar-nos amb ell en aquestes persones i en les seves històries de vida, perquè allà, en cada persona, hi ha Déu.

Com a comunitat cristiana tenim la missió d’anunciar la Bona Notícia de l’Evangeli de Jesús, encarnar el seu missatge i adherir-nos al seu estil de vida que passa per ajudar, acompanyar, protegir, defensar i salvar els més pobres i febles.

Ser deixebles de Jesús requereix de nosaltres ser evangelitzadors coherents, ser capaços de sembrar signes visibles d’esperança que suposin consol i alliberament per als qui pateixen i pateixen pobresa i falta de reconeixement de la seva dignitat com a persones.

«L’esperança dels pobres mai es frustrarà»

Aquestes paraules del salm 9, 19 són el lema de la III Jornada Mundial dels Pobres. Unes paraules que tal com diu el Papa «expressen una veritat profunda que la fe aconsegueix imprimir sobretot en el cor dels més pobres: retornar l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida».