Càritas llança un nou pla de resposta a la crisi de l’ebola a la República Democràtica del Congo

Càritas Espanyola ha aportat al mateix 130.000 euros
recaptats a través de la seva campanya de solidaritat amb l’emergència

La xarxa Càritas a la República Democràtica del Congo (RDC) començarà a executar a partir de demà, 31 d’octubre, un nou pla de resposta a l’emergència causada per l’epidèmia de Ebola a la zona oriental del país i que, des del seu declaració oficial, el passat 1 d’agost, ha provocat la mort de 2.182 persones.

Segons dades aportades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a data de 29 d’octubre, a aquesta xifra de morts cal afegir un total de nombre acumulat de casos de 3.268 persones afectades (d’ells, 3.151 són casos confirmats, 117 probables i 1.048 curats) i altres 475 casos sospitosos sota investigació.

Després d’aquesta última avaluació, l’OMS ha decidit mantenir a l’epidèmia de ebola en curs a la RDC com una emergència global de salut. Aquesta és la desena epidèmia del virus en sòl congolès des de 1976 i la segona més mortífera de la història, després de la que va assolar l’Àfrica Occidental entre 2013 i 2015.

Nou pla d’emergència de Càritas

La publicació d’aquestes dades coincideix amb la posada en marxa per part de la Càritas Congolesa, amb el suport de tota la xarxa internacional de Càritas, d’un nou pla de resposta a l’emergència amb un pressupost total de 424.000 euros i del que ja ha estat cobert per les Càritas donants en un 85%.

Càritas Espanyola ha aportat a aquesta crida una partida de 131.216,49 euros procedents de les donacions privades canalitzades a aquesta emergència al nostre país a través de la campanya “Càritas amb l’emergència de l’ebola a la RD Congo“.

Aquest projecte, que tindrà una durada de quatre mesos, cobrirà les diòcesis de Goma, Bunia, Wamba, Bukavu i Kisangani, a les regions d’Uvira, Kivu del Nord i Kivu del Sud.

Igual que en les etapes anteriors desenvolupades per la xarxa Càritas en aquesta zona per respondre a l’emergència, les activitats del nou projecte se centraran, principalment, en el llançament de campanyes d’informació -un aspecte fonamental en l’èxit de la lluita contra la epidemia- a les comunitats afectades o amenaçades per l’epidèmia sobre les característiques d’aquesta malaltia, la idoneïtat de les mesures de prevenció i profilaxi recomanades per les autoritats sanitàries, i les actituds i pràctiques apropiades per aturar la seva propagació.

Aquestes mesures de comunicació són essencials per contenir l’epidèmia, evitar que s’estengui a noves zones i vèncer-la, ja que requereixen una participació molt activa per totes les persones que es tracta de mesures altament invasives (aïllament dels casos sospitosos, evitació del contacte, gestió diferent dels ritus funeraris, rentat de mans, etc.). Cal recordar, així mateix, que l’epicentre d’aquesta epidèmia és una zona de conflicte, la qual cosa dificulta l’aplicació de les mesures per la mobilitat de la població derivada del mateix.

La xarxa Càritas, com a part de l’Església catòlica del país, compta amb l’avantatge de disposar en el terreny d’una àmplia xarxa de líders comunitaris i voluntaris, que permeten desenvolupar aquesta intensa tasca tant informativa com formativa en les comunitats més exposada a l’impacte de l’epidèmia i monitoritzar la seva evolució en cada Diòcesi.

A més d’un intens programa d’accions de divulgació informativa, de sensibilització de la població local i de capacitació de líders, el projecte contempla la distribució a les comunitats i centres escolars de productes de sanejament (clor, sabó, kits de rentat de mans, termòmetres , etc.) i altres equips necessaris per a garantir la prevenció del virus. Entre altres mesures, es preveu la distribució de 840 kits de rentat de mans en 140 escoles.

Amb aquest nou pla, Càritas pretén arribar a unes 1.725.000 persones (287.500) llars i comunitats en les regions dels dos Kivu i Ituri a través d’accions divulgatives específiques sobre l’Ebola. Així mateix, es preveu arribar a 360.000 persones a través d’activitats de comunicació interpersonal i grupal dirigides per treballadors comunitaris de base i grups juvenils, que es mobilitzaran per enviar missatges a través d’obres de teatre i actuacions musicals, entre altres actuacions adaptades a cada comunitat .

A més, 140 periodistes seran mobilitzats dins d’aquest projecte de Càritas per difondre missatges de prevenció sobre l’epidèmia a través d’un cicle setmanal de programes d’entrevistes en 14 estacions de ràdio en sis idiomes.

Coordinació de la resposta

La resposta de la xarxa Càritas a aquesta crisi, com en totes les epidèmies, es duu a terme de manera coordinada amb el Ministeri de Salut congolès i l’OMS a través d’un comitè de seguiment que es reuneix cada dia per avaluar la situació, identificar desafiaments i establir noves estratègies de resposta al Ebola.

Aquesta mateixa coordinació de manté en el terreny amb totes les agència del sistema de Nacions Unides presents a la zona i amb altres xarxes d’organitzacions voluntàries. A més, en totes les províncies afectades per l’epidèmia i en els centres de risc, especialment a Beni, Butembo, Goma, Bunia, Mambasa, Kisangani i Isiro, les Càritas diocesanes participen en les reunions dels grups de coordinació humanitària que segueixen l’evolució de l’epidèmia a cada zona.

Col·laboració transfronterera i inseguretat

El ministre de Salut congolès i els seus homòlegs dels nou països veïns de la República Democràtica del Congo van analitzar el 21 d’octubre de 2019 a Goma la possibilitat, segons indiquen fonts oficials, de “desenvolupar un marc per a la col·laboració transfronterera per a una resposta a l’Ebola a l’epidèmia “. Aquest mecanisme tindria com a objectiu “garantir l’intercanvi oportú d’informació crítica per a una resposta i control ràpids d’aquesta epidèmia”, així com “enfortir la vigilància sanitària transfronterera”.

Dels països de la regió, només Uganda ha registrat quatre casos d’ebola al seu territori, tot i que milers de persones travessen diàriament la frontera entre la República Democràtica del Congo i els seus nou veïns.

La situació de seguretat a la regió segueix sent preocupant i volàtil, amb atacs esporàdics i repetits de grups armats contra la població civil i les forces de seguretat (Exèrcit nacional i Policia). Aquests brots de violència interrompen regularment moltes de les activitats de resposta humanitària a l’emergència.