El Consell Comarcal del Vallès Occidental demana combatre l’augment de famílies amb una renda inferior als 6.100€ anuals

El passat 8 de novembre, Salvador Obiols, director general de Càritas Diocesana de Terrassa, i Amèlia de Juan, responsable de l’Observatori de la Realitat Social, van assistir a la presentació de dos informes elaborats pel Consell Comarcal l’“Informe 2017 sobre la pobresa i desigualtats al Vallès Occidental” i l’estudi, “Models de garantia de Rendes i la seva implementació al Vallès Occidental”. A l’acte hi va assistir d’Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Alfredo Vega, alcalde de Terrassa, i Pau Marí-Klose, l’Alt Comissionat per la Lluita contra pobresa infantil.

La memòria de Càritas Catalunya, presentada el passat 31 d’octubre, ja denunciava que la crisi no s’ha acabat, “ha estat més profunda i més prolongada que les anteriors, i ha colpejat amb més força les persones més vulnerables. Això succeeix perquè tenir una feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes” i “Les condicions de feina de les persones que s’insereixen continuen sent tant o més precàries que durant la crisi”. Ara, els estudis del Consell Comarcal  posen de manifest que creix el número de llars que es sustenten amb uns ingressos de 6.100€ anuals, un 13,2% del total del territori.

A la presentació s’ha declarat que  “Tot i la millora de les dades de pobresa, les dades dels diferents indicadors ens mostren encara realitats molt preocupants. Les dades de l’atur que hem conegut aquesta setmana a través de l’Infoatur del Consell Comarcal ens constaten que la xifra de l’atur continua baixant, estem al 11’22% i recuperem nivells d’abans de la crisi. Però també ens constaten situacions de precarietat laboral i de salaris baixíssims que fan que la precarietat es cronifiqui. La millora de les dades macroeconòmiques no es trasllada en una millora de les situacions de pobresa de les famílies”.

El president del Consell Comarcal ha assegurat que: “les famílies amb rendes baixes i fills a càrrec són la imatge de la pobresa a la nostra comarca. Els infants són els més castigats per les conseqüències que se’n deriven de la pobresa. La pobresa d’avui és la pobresa del demà. Un infant que neix i viu en un entorn de pobresa, fàcilment serà un adult amb un alt grau de vulnerabilitat. Ens estem jugant el present però també el futur”. “Per això cal aplicar mesures per lluitar contra la pobresa. Una ha de ser l’aplicació del Salari Mínim Comarcal i l’altra, necessària, l’adequació del model de Renda Garantida, que pugui donar resposta a la situació de pobresa i desigualtat. Hem comprovat com la Renda tal com està plantejada ara no està arribant a tothom qui hauria d’arribar”.

Giménez ha afegit: “veníem d’una situació complicada, quan l’any 2011, en plena cruesa de la crisi, es va fer el canvi de criteris en l’assignació dels PIRMI, que va condemnar els ajuntaments a augmentar els ajuts d’urgència social. Des dels ajuntaments hem destinat recursos d’urgència social a situacions que no són conjunturals sinó estructurals. Aquests ajuts s’han cronificat. No són extraordinaris sinó que els hem de seguir donant des de l’administració local. L’aprovació, el 2017, de la Renda Garantida va suposar un canvi de paradigma, una millora significativa en relació amb la derogada Renda Mínima d’Inserció. Però, un any després del seu desplegament, és evident que està molt lluny de garantir un ingrés suficient pel conjunt de la ciutadania catalana en situació de pobresa”.

El president comarcal ha demanat “incorporar millores per garantir un desplegament de la Renda Garantia de Ciutadania que arribi a tota la població potencialment perceptora, sobre la base de la cooperació entre totes les administracions i agents implicats, incloent les del tercer sector”.