EL PROFESSOR BRANKO MILANOVIC PROPOSA REDUIR LA DESIGUALTAT GLOBAL COMBINANT LES MESURES A NIVELL NACIONAL AMB EL SUPORT Al CREIXEMENT DELS PAÏSOS MÉS POBRES

Alerta que si continua l’estancament dels ingressos de les classes mitjanes dels països rics, poden emergir dos perills: el populisme i la plutocràcia.

Conferencia Brako MilanovikMadrid, 29 d’octubre de 2014.- Treballant únicament en la compensació de les desigualtats dins dels àmbits nacionals, no serà suficient per reduir significativament la desigualtat global. Aquest objectiu no podrà aconseguir-se sense impulsar també un creixement més ràpid dels països més pobres. Aquesta és una de les conclusions aportades aquest matí pel serbi Branko Milanovic, professor visitant en el City University of New York Graduate Center i en el Luxemburg  Income Study (LIS) Center, durant la ponència inaugural que ha presentat en la primera sessió de treball de l’el Congrés sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya que se celebra a Madrid.

El professor Milanovic ha exposat amb detall els principals paràmetres que indiquen com les desigualtats nacionals van en augment i quins són els aspectes plantejats per aquest fenomen, com són el separatisme social dels rics i l’augment dels seus actius ocults, el vaciamiento de les classes mitjanes, la desigualtat com una de les causes de la crisi financera global i l’existència d’un increment real de la desigualtat major a la percepció que es té de la mateixa a causa de la globalització.

Renda de ciutadania

El ponent serbi ha abordat també un tema especialment candent en l’actual debat social, com és el de la denominada renda de ciutadania. Referent a això, Branko Milanovic ha llançat la pregunta: És la ciutadania un lloguer, una renda? En la seva opinió, si la majoria dels nostres ingressos es determina per la ciutadania, llavors hi hauria poca igualtat d’oportunitats a nivell mundial i la ciutadania seria una sort de lloguer, de renda, no relacionada amb l’esforç individual. La ciutadania passa a ser una circumstància moralment arbitrària, independent de l’esforç de cadascun. A nivell global, la idea d’una renda de ciutadania planteja el debat entre arguments a favor (contracte social, teoria estatista, autodeterminació) i en contra (enfocament cosmopolita).

En tot cas, un model que incideixi únicament en la compensació de les desigualtats a nivell nacional no serà suficient, segons aquest expert, per reduir significativament la desigualtat global, ja que clavi impulsar també un creixement més ràpid dels països més pobres. En aquest sentit, les migracions suposen una oportunitat de reducció de la desigualtat global, però per a això és necessari incorporar una nova visió del desenvolupament, entès com l’augment dels ingressos per als pobres sense importar on estan, als seus països de naixement o en una altra part. D’aquesta forma, migracions i creixement es converteixen així en dos instruments equivalents per al desenvolupament.

Milanovic ha conclòs la seva ponència assenyalant que si continua l’estancament dels ingressos de les classes mitjanes dels països rics, existeix el risc que deixin de recolzar els processos de globalització i emergeixin dos perills: el populisme i la plutocràcia. Per evitar-ho és necessari anar cap a un model de redistribució intra-nacional, de manera que els qui perden puguin ser ajudats.

MICROSITE DEL CONGRES: www.foessa2014.es/congreso
DESCARREGABLE: VII Informe FOESSA (www.foessa.es/informe)