Emergència de l’ebola: 6.200 voluntaris lluiten contra l’epidèmia a les zones afectades

Càritas ha establert, a més, 22 punts de vigilància de la frontera amb Uganda i Sudan del Sud en Mahagi.

La lluita contra el ebola s’ha de donar en les comunitats més que en els hospitals, és a elles a qui cal conscienciar sobre la importància de mantenir les mesures higièniques per evitar el contagi i la propagació de la malaltia” afirma Alicia Fernandez, tècnic de Càritas Espanyola acabada d’arribar de la RD del Congo. “No hi ha cap altre actor local que pugui fer el que fa l’Església. Les raons –continua– són diverses en primer lloc perquè està implantada en la vida de les comunitats vivint amb ells el seu dia a dia i per això gaudeix de la confiança, en segon lloc perquè des del primer cas conegut està treballant en la contenció del brot“.

A la Diòcesi de Goma, on ja s’ha registrat un segon cas, els esforços se centren a localitzar les persones que han mantingut contacte i adoptar les mesures necessàries. El fet que l’Església congolesa disposi d’estructures sanitàries que són part del Sistema Nacional de Salut fa que tant les diòcesis com la pròpia Càritas tinguin un paper destacat en el control d’aquesta epidèmia.

Diòcesi de Butembo i Bunia

En les Diòcesis de Butembo i Bunia, a Ituri, Càritas ha distribuït en sis mesos 157.422 kg de queviures a 23.561 persones malaltes i en quarantena. “Si un mestre cau malalt –relata un dels treballadors socials de Càritas– tots els seus alumnes són posats en quarantena, són separats de les seves famílies. L’atenció a aquestes persones la prestació Càritas“. S’han editat més de 9.000 cartells i altres 9.000 fullets informatius.

Diòcesi de Mahagi: vigilar la frontera

A la diòcesi de Mahagi, a la frontera amb el Sudan, la detecció d’un sol cas va activar el mecanisme de resposta de Càritas, aïllant a la pacient, contactant amb la família, desinfectant la vivenda, localitzant a les persones que van viatjar amb ella i al personal mèdic que la va atendre, així com els malalts ingressats a l’hospital al mateix temps. Tots ells, independentment de la seva edat, van ser vacunats.

En Mahagi tot el personal dels centres sanitaris de Càritas està sent format en el maneig de la malaltia. Les ràdios comunitàries són un dels vehicles de Càritas per arribar a tota la població, així com els cartells en diverses llengües. S’han establert a més 22 punts de control en els dos passos fronterers, amb Uganda i Sudan del Sud. Per cada 10 cases Càritas ha establert “un observatori”, una persona responsable de la sensibilització sobre l’epidèmia i de la vigilància per a la detecció i l’aïllament de nous casos.

Hem de contenir l’epidèmia perquè no arribi als camps de refugiats i desplaçats interns –afirma el director de Càritas Mahagi– seria una catàstrofe“.

Càritas Espanyola manté oberta la seva campanya per ajudar les Càritas del Congo a lluitar contra l’epidèmia formant i equipant a 6.200 voluntaris, alhora que demana el suport de la tota la societat, agraeix l’ajuda ja rebuda.

Totes aquelles persones que vulguin col·laborar poden fer-ho a través d’aquest enllaç.