FOESSA CONSTATA QUE LA FORTALESA DE LES RELACIONS FAMILIARS I VEÏNALS EVITEN EL RISC DE FRACTURA SOCIAL

La publicació “Anàlisi i Perspectives 2014” evidència un escenari social de pobresa creixent i drets minvants.

Destaca el paper fonamental que està jugant la familia com element nuclear per enfrontar les situacions més complicades

 Cáritas. 27 de març de 2014.- La qualitat i fortalesa de les relacions socials a Espanya són un recurs de vital importància per evitar el risc de fractura social generat pels efectes de la crisi en els nivells de renda i de desigualtat. Aquesta és una de les constatacions més cridaneres contingudes en el document “Anàlisi i Perspectives 2014” que la Fundació FOESSA i Càrites han presentat aquest matí a Madrid.

Informe FoessaFortalesa del capital social i relacional

L’anàlisi duta a terme pel Comitè Tècnic de FOESSA i que veu la llum sota el títol “Pobresa i Cohesió Social”, confirma que el capital social i relacional de la societat espanyola no presenta indicis que indiquin que s’estigui veient afectat per la deterioració significativa que sí es registra en àmbits com l’econòmic, la salut o l’habitatge.

Per als experts de FOESSA, això suposa una oportunitat a l’hora de construir una resposta més solidària i participativa a l’efecte d’una crisi que segueixen sent visibles, si es té en compte que durant 2013 s’ha consolidat la tendència de pèrdua de disminució del nivell mitjà de renda a Espanya –una reculada de dos punts i mitjà des de 2010— i s’han aguditzat les diferències de renda entre les llars.

Segons les dades analitzades en el document, la renda mitjana de la població espanyola és, en termes reals, inferior a la qual hi havia l’any 2000, fins al punt que el nostre s’ha convertit en un dels països de la Unió Europea on la renda es reparteix de manera més desigual. A més, les formes més severes de pobresa són les que més han augmentat amb la crisi, portant al nostre país als primers llocs del rànquing europeu en qualsevol classificació que es faci d’indicadors de pobresa.

Caiguda de les rendes i augment de la desigualtat

Al mateix temps, es dóna un doble procés d’empobriment de la societat espanyola, caracteritzat per una caiguda de les rendes i l’augment de la desigualtat en el seu repartiment, amb un enfonsament de les rendes més baixes. Això ha suposat que el percentatge de llars sense ingressos hagi crescut del 2% al 4% en l’últim trimestre de 2013 i que el nombre de llars en aquesta situació hagi passat des d’uns 300.000 a mitjan 2007 a gairebé 700.000 a la fi de 2013.

Si més enllà de pobresa econòmica parlem d’exclusió social, FOESSA comprova com l’empitjorament de la situació social a Espanya s’estén a amplis sectors de la població. Actualment, solament 1 de cada 3 persones al nostre país es troba lliure dels 35 problemes que s’han identificat en el primer avanç de resultats l’Enquesta FOESSA, la qual cosa suposen 16,5 punts menys que en 2007. Aquest nucli central de la societat espanyola que cridem integració plena és ja una estricta minoria, mentre que l’espai social de l’exclusió social -que era entorn d’un 16,3% de la població en 2007-, s’ha intensificat notablement fins a aconseguir al 25,1% de les llars en 2013.

Un total d’11,7 milions de persones (3,8 milions de llars) estan afectades a Espanya per diferents processos d’exclusió social, la qual cosa suposa 4,4 milions de persones més que en 2007 (un increment del 60,6%).

Així mateix, 5 milions de persones es troben ja afectades per situacions d’exclusió severa, un 82,6% més que en 2007.

Reculada en ocupació, habitatge i salut

No hi ha dubte que són els àmbits de l’ocupació, de l’habitatge i de la salut els que més han aportat a l’augment de la fractura social:

– La incidència dels problemes d’exclusió de l’ocupació es multipliquen per 2,5 i els de salut es dupliquen. Gens sembla indicar que la implementació de la reforma laboral hagi contribuït a la creació d’ocupació -que ha seguit destruint-se després de la seva engegada- ni a la reducció de la temporalitat de les noves contractacions.

– Els problemes d’habitatge, que partien d’un nivell relativament elevat, s’incrementen un 36%.

– És significatiu l’increment de les llars que per mantenir el seu habitatge han de fer un esforç econòmic tan important que els col·loca en situacions de pobresa severa una vegada descomptats les despeses d’habitatge.

– I és també important l’augment de llars que presenten dificultats per comprar medicaments.

El paper nuclear de la família

En aquest context, no obstant això, existeixen indicadors que apunten al manteniment d’un gran recurs de capital social en la societat espanyola, que és de vital importància preservar: el paper exercit per la família ha estat una mostra evident d’un poderosíssim element nuclear amb el qual explica la nostra societat per enfrontar les situacions més complicades.

Encara amb polítiques socials insuficient i amb escassa protecció, la família –i, en general, les xarxes socials primàries i les relacions entre la ciutadania– segueixen resistint. Sofrint el desgast que implica la crisi, però demostrant ser un dels fonaments sobre els quals construir.

Què està en joc?

En “Pobresa i Cohesió Social” es posa de manifest que ni la pobresa ni l’exclusió social són exclusives d’aquesta època. El que la crisi ha evidenciat és el caràcter contracíclico de la nostra economia, és a dir, creix la pobresa en època de recessió, però no es recupera en la mateixa mesura en èpoques expansives.

Sens dubte, és el model –com Càrites i FOESSA vénen insistint des de fa temps– el que correspon revisar i, en concret, si el nostre país aposta fermament per un model en el qual la persona i la seva dignitat ocupin el lloc central de totes les prioritats, i on el ben comú marqui el full de ruta.

Com han assenyalat en la presentació del document Francisco Lorenzo i Guillermo Fernández, coordinador i tècnic, respectivament, de l’Equip d’Estudis de Càrites Espanyola i de FOESSA, algunes d’aquestes apostes semblen haver quedat en l’oblit.

Així ho demostra que durant 2013 no solament no es van invertir els processos que des de 2010 vénen restringint l’accés als drets socials, sinó que s’ha seguit avançant per la senda de retallades en alguns béns bàsics, la pèrdua d’intensitat protectora de prestacions socials i la creixent exclusió de grups de població d’alguns serveis bàsics de benestar.

En aquest sentit, els experts de FOESSA alerten que la progressiva diferenciació ciutadana en l’accés a drets bàsics marcarà la nostra estructura social en els propers anys que, en una visió molt sintètica, mostra una tendència que podria resumir-se com de pobresa creixent i drets minvants.

Un altre camí és possible

S’observa, així mateix, que la ciutadania no accepta que aquest hagi de ser l’únic camí possible, com demostren alguns fets:

– Entitats com Càrites veuen incrementar-se el nombre de persones que s’apropen a les seves portes per implicar-se com a voluntàries i com a col·laboradors.

– Són moltes les organitzacions ciutadanes que han expressat en diferents ocasions que la despesa pública en determinats àmbits, ha de ser considerat com una inversió social i no com una despesa a reduir.

– Es consoliden determinades iniciatives socials o d’economia solidària, que deixen de ser pràctiques marginals.

El que està en joc no és el perquè d’aquesta crisi, sinó com volem sortir de la mateixa. En aquest sentit, la proposta de Càrites és la de sortir tots i cadascun, junts i sense que ningú quedi abandonat a la seva sort i a les injustícies d’un model que clarament ha mostrat les seves febleses.

Com els autors de “Pobresa i Cohesió social” insisteixen a recordar, no és possible esperar més per dur a terme mesures redistributives que impulsin processos de cohesió social.

“Caminar cap a un model *dualizado –assegura Francisco Lorenzo- és aventurar-nos a la falta d’enteniment i de convivència. És renunciar a la construcció d’un projecte comú. Per contra, un compromís ferm per la cohesió social, per el “rescat a les persones”, suposarà asseure les bases d’una recuperació real que vagi més enllà d’alguns indicadors macroeconòmics”. “La societat recuperarà la credibilitat en aquells projectes i institucions que apostin fermament per això”, afegeix.

Descarrega’t l’informe: Informe 2014 Foessa