IMMIGRACIÓ: SE’NS ESTÀ OBLIDANT INTEGRAR I NO DISCRIMINAR

111Càritas Diocesana de Terrassa. Sabadell, 18 de desembre de 2013. En el Dia Internacional del Migrant , Càritas vol proclamar amb veu alta un missatge cada vegada més silenciat: que les persones migrants ja formen part del “nosaltres” i que la seva presència en la nostra societat és un fet incontestablement positiu. La nostra societat s’ha transformat en una societat diversa. I diversa vol dir diferent, però també vol dir millor .

Som conscients, però, que la defensa d’aquesta realitat es produeix en un context d’enduriment del discurs i les polítiques públiques, que tendeixen a assenyalar i criminalitzar “l’altre”. Per això, cal avançar, com assenyala el Papa Francisco, des de ” la cultura del rebuig , a la cultura de la trobada”.
En aquest moment, les polítiques de migració , tant a nivell europeu com a nivell nacional, segueixen centrades en uns mètodes de control dels fluxos migratoris que, sota l’objectiu de reforçar la lluita contra les màfies – que, sens dubte, cal combatre -, no deixen de reforçar els mecanismes d’accés mitjançant mètodes dissuasoris que l’únic que aconsegueixen és infligir més dolor. Com denuncien els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions en la seva recent Missatge per a la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat 2014, “als immigrants els obrim les portes quan els necessitem i se les tanquem quan la seva presència xoca amb els nostres interessos”.
A data d’avui no hi ha polítiques orientades a explorar altres possibilitats més flexibles d’accés al territori, ni una aposta per impulsar polítiques de desenvolupament econòmic i social en els països d’origen. En lloc d’això, no deixem de constatar dificultats creixents en els procediments de documentació i renovació, i la persistència en un model que suposa tancar a les persones migrants en centres d’internament.
Càritas està acompanyant persones el projecte de vida es veu interromput per falta d’oportunitats, famílies que, empeses al retorn als seus països d’origen, han de patir una nova ruptura, un nou duel migratori i afrontar un retorn que, lluny de ser voluntari, es converteix en una nova expulsió. Acompanyem també a moltes altres famílies, veïns de les nostres comunitats, que en aquest nou context de precarietat social cauen en la irregularitat sobrevinguda i, amb això, en l’exclusió en l’accés a drets tan bàsics com la salut.
Se’ns està oblidat integrar i no discriminar. Per això , com a societat i com a Església no podem deixar d’assenyalar que les raons per migrar són les mateixes que busquen avui molts dels nostres joves que emigren a la recerca de noves oportunitats i d’un futur més digne.

Com recorda el Papa Francisco, “respectant la independència i la cultura de cada nació, cal recordar sempre que el planeta és de tota la humanitat i per a tota la humanitat, i que el sol fet d’haver nascut en un lloc amb menys recursos o menor desenvolupament, no vol dir que visquin en menys dignitat” (Evangelii Gaudium, 190).