Memòria 2017: Càritas està al costat dels més vulnerables



En l’àmbit macroeconòmic els darrers 3 anys hi ha millora en alguns indicadors econòmics i d’ocupació que serveixen per mesurar la sortida de la crisi i la situació de la pobresa.

Però en l’últim informe de FOESSA, es constata que el ritme de recuperació no està arribant al conjunt de les llars del país i és especialment insuficient en les llars amb més dificultats. A la meitat de les famílies la “xarxa de seguretat” que tenen és pitjor que abans de la crisi i el 70% d’aquestes no tenen percepció de millora econòmica tal com hem vist al primer estudi de l’Observatori de la Realitat Social “Atrapats en la precarietat: el deute que ofega les famílies més vulnerables”.

Any rere any a Càritas remarquem que acompanyem persones molt fràgils. Actualment hem superat el moment social de la crisi greu, en què van caldre esmerçar molts esforços per cobrir necessitats bàsiques de moltes famílies, però les llars que acompanyem requereixen que els hi destinem molts més esforços en respostes més enllà de les bàsiques per tal d’ajudar a les persones a sortir de les seves situacions més complexes.

Les llars més vulnerables són les que tenen infants al seu càrrec i suposen un 58% de les 12.636 llars vallesanes ateses per Càritas, però d’aquestes, les més vulnerables de totes són les que tenen un sol progenitor en el nucli familiar i suposen gairebé 1 de cada 3 llars amb menors.

Es detecta que l’ocupació que es genera és precària amb molts contractes temporals. El 48% de les llars viuen amb ingressos que van dels 300 als 750€ mensuals. El 58% de les persones ateses en edat laboral estan a l’atur i només l’11% tenen un treball reglat.

En conclusió, podem dir amb gran preocupació que la sortida de la crisi està consolidant un model social, del que ja veníem, en el que una bona part de la societat que es va veure afectada per la crisi continua en aquesta situació precària.

A la memòria que publiquem presentem la nostra acció, fer visibles les situacions que pateixen les llars i evidenciar les situacions de vulneració de drets que pateixen les persones que acompanyem. Però sobretot vol ser una veu forta i valenta que reclama solucions concretes.

  • Des de Càritas DENUNCIEM:

    • La situació de vulnerabilitat que pateixen les persones en situació irregular (11%) , es troben al marge de la majoria de polítiques públiques.
    • Malgrat disposar de rendes de treball moltes persones es veuen amb la necessitat de continuar rebent el suport de Càritas degut als baixos salaris que reben i la “ intermitència” de les feines.
    • Un 61% de les llars que atenem tenen DEUTES, i d’aquestes el 19% estan en situació de sobrendeutament.
    • L’elevat nombre de llars que viuen en un habitatge ocupat (10%) veuen vulnerats els seus drets en relació amb l’habitatge i el risc que suposa per les persones que hi viuen en condicions de indignitat.
  • Des de Càritas DEMANEM:

    • Com a societat aprenguem que els DEUTES  es poden PERDONAR perquè les persones puguin tornar a començar i millorar la seva situació.
    • Desenvolupar polítiques públiques juntament amb normatives específiques per promocionar i fer seguiment de l’ACCÉS A HABITATGE SOCIAL de lloguer (o d’altres fórmules diferents a la propietat) per part de la població més vulnerable i exclosa.
    • Una Renda Garantida de Ciutadania que sigui un DRET I NO CONDICIONADA a itineraris laborals, compatible amb el treball en rendes baixes. I desenvolupar polítiques públiques que promoguin una OCUPACIÓ DE QUALITAT amb salaris dignes.
    • Polítiques públiques per persones que es veuen obligades a marxar dels seus països de manera forçosa, ja sigui per conflictes o per motius econòmics, on l’ACOLLIMENT sigui una aposta per la humanitat, on des de l’acolliment i la integració s’incideixi en el canvi d’estereotips o es combatin els discursos xenòfobs.

Des de Càritas Diocesana, com a Església, s’està realitzant una gran tasca amb l’acció que dia a dia fan les persones de la xarxa de voluntaris –que a la diòcesi són 1608 persones–, el treball dels professionals, els serveis centrals de Càritas i a cada una de les 123 parròquies de la diòcesi, fent possible l’atenció als més vulnerables i desfavorits de la nostra societat.