MISSA EXEQUIAL EN MEMÒRIA DEL CARDENAL RICARD MARIA CARLES I GORDÓ

bisbe_terrassa“El cardenal Ricard Maria Carles ja forma part de la història de la nostra diòcesi, de la nostra petita història comunitària i personal, afirmà monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa”

Càritas Diocesana de Terrassa). Terrassa, 30 de desembre de 2013. Avui, a les 12 h, a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa, ha tingut lloc la missa exequial en memòria del cardenal Ricard Maria Carles i Gordó, que va lliurar la seva ànima al Pare, el proppassat 17 de desembre a la ciutat de Tortosa.

La missa exequial ha estat presidida per Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa; acompanyat per Mons.  Salvador Cristau, bisbe auxiliar, i Mons.  Jaume Traserra, bisbe emèrit de Solsona. En la mateixa i, en representació de Càritas Diocesana de Terrassa, van assistir Salvador Obiols, director general, i Luis Miguel Luna, director de Comunicació.

En la seva homilia, el bisbe de Terrassa ha recordat la figura del cardenal Carles partint d’una cita de la lectura de la Carta de Sant Pau als Romans que recordava que “tant si vivim com si morim, som del Senyor”, cita que reflecteix els sentiments de totes les persones que hi han assistit a la celebració: bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses i fidels.

Mons. Saiz Meneses va reflexionar sobre la fe i l’esperança. “Si vivim pel Senyor som del Senyor. Per a nosaltres, la mort és un traspàs a la casa del Pare, després del nostre pelegrinatge per la vida”. “Ell, Déu, ens va lliurar un misteri d’amor tan gran que no el podem comprendre”.

Per al cardenal Carles fa uns dies va arribar l’hora del retrobament amb l’Altíssim. Ell, que va ser prevere i bisbe de Tortosa i de Barcelona, era un home de Déu que trobava la força en la pregària. Aquesta força es percebia en la seva vida: en les conferències, en les homilies, en els exercicis espirituals, a les seves cartes dominicals, a les escoles de pregària amb els joves…

Era un home que estimava la muntanya i l’escalada, tant material com espiritual, que trobava les seves fonts més estimades en Santa Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu i altres místics.

Va haver de superar dificultats i moments de foscor, que superà sempre per la seva creença que manifestà en les seves paraules: “Per a mi, viure és Crist”. Assumí les circumstàncies de la vida amb paciència, amb perseverança i, fins i tot, amb un xic d’humor.

La seva vida, fonamentada en el Crist, es manifestava també en la seva devoció per la Verge Maria: la Mare de Déu dels Desemparats, la Mare de Déu de la Cinta, la Mare de Déu de la Mercè i la Mare de Déu de Montserrat.

Durant el seu pontificat va promoure tres eixos d’actuació fonamentals –recollits en el Pla Pastoral Diocesà que va promulgar -: identitat, comunió i evangelització.

El seu lema, “Que tots siguem u”, basat en el text de Sant Joan, reflectia la seva visió de l’Església com a comunió, com a misteri de la unió personal de cada ésser amb Déu. Aquesta vivència de la unitat no l’entenia com a una uniformitat o un reduccionisme de les persones o dels grups, ans al contrari, sempre manifestava que “els dons són diversos, però l’Esperit és un”, en una clara al·lusió a la Carta de Sant Joan als Corintis.

Va ser un home de comunió eclesial. Aquesta comunió no l’entenia com un consens, sinó com una realitat radial, al centre de la qual hi és Crist. I d’aquest centre hi surten els radis que viuen la unitat.

El Cardenal Carles estimava l’Església i va patir per ella, sempre des de la seva identitat en clau eclesial, sacerdotal i pastoral.

Va viure una existència lliurada fins al final. “Sovint recordo les trobades, que ell les vivia i les feia viure com una experiència amb el Senyor, o les seves intervencions en el Concili Provincial Tarraconense, en què ens parlava de les situacions de dolor dels més febles i de la Doctrina Social de l’Església”, manifestà monsenyor Saiz Meneses.

Altres qüestions que sovint destacava eren les referents a la justícia social, la família, la vida i el foment de les vocacions. Sobre aquest darrer tema, sempre tenia oberta la seva porta als sacerdots. Molts preveres, sobretot joves, el van conèixer com un pastor generós, testimoni de la fidelitat als germans i al Crist.

Finalment, el bisbe de Terrassa, remarcà especialment que el Cardenal Carles ja forma part de la història de la nostra diòcesi, de la nostra petita història comunitària i personal. “Va ser el pastor que em va precedir i que em va ordenar, entre altres preveres i diaques. Preguem per ell”.

Mons. Ricard Maria Carles va néixer a la ciutat de València el 24 de setembre de 1926. Rebé l’ordenació presbiteral el 29 de juny de l’any 1951. Va ser nomenat bisbe de Tortosa l’any 1969 i arquebisbe de Barcelona l’any 1990.

Fou creat cardenal pel beat Joan Pau II l’any 1994. Posteriorment, va ser arquebisbe emèrit de Barcelona des de l’any 2004.