No hi haurà justícia social si no protegim i ajudem al més necessitat

Des de Càritas Diocesana de Terrassa acollim i treballem amb les persones en situació de pobresa i necessitat, perquè siguin protagonistes del seu propi desenvolupament integral, des del comprimís de la comunitat cristiana. Inclou l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia. I és en aquest sentit que demanem polítiques socials que protegeixin a les persones. Polítiques que no permetin que persones en actiu no arribin a final de mes malgrat treballar jornada completa. I que facilitin la contractació de persones amb situació de vulnerabilitat; al 2017 el 58% dels participants de Càritas Diocesana de Terrassa en edat laboral es trobaven a l’atur, fent equilibris en el dia a dia.

En el dia mundial de la justícia social, reflexionem sobre la situació de moltes famílies com a conseqüència del tipus de treball creat a Espanya, que cinc anys després d’una teòrica recuperació econòmica segueix marxat per la precarietat i l’exclusió. Tal com explica l’últim anàlisi de la Fundació FOESSA sobre exclusió estructural i integració social, des del 2014 més del 90% dels contractes registrats són de duració limitada, el que fa que, juntament a l’increment de la volatilitat dels contractes temporals, la reducció de la duració, l’augment de l’encadenament dels contractes i de la jornada parcial, ens porta a un escenari on “disposa de treball no és sinònim d’integració”. Una situació social que s’agreuja per l’elevat número de persones en situació d’atur (3,3 milions; 47% amb més d’1 any a l’atur) i amb més d’1 milió de llars (1.052.800) amb tots els seus membres actius a l’atur, segons les dades de l’enquesta de població activa del 4t trimestre de 2018, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística.

Des de Càritas DENUNCIEM:

  • La situació de vulnerabilitat que pateixen les persones en situació irregular (11%), es troben al marge de la majoria de polítiques públiques.
  • Malgrat disposar de rendes de treball moltes persones es veuen amb la necessitat de continuar rebent el suport de Càritas a causa dels baixos salaris que reben i la “intermitència” de les feines.
  • Un 61% de les llars que atenem tenen DEUTES, i d’aquestes el 19% estan en situació de sobreendeutament.
  • L’elevat nombre de llars que viuen en un habitatge ocupat (10%) veuen vulnerats els seus drets en relació amb l’habitatge i el risc que suposa per les persones que hi viuen en condicions d’indignitat.

Des de Càritas DEMANEM:

  • Com a societat aprenguem que els DEUTES es poden PERDONAR perquè les persones puguin tornar a començar i millorar la seva situació.
  • Desenvolupar polítiques públiques juntament amb normatives específiques per promocionar i fer seguiment de l’ACCÉS A HABITATGE SOCIAL de lloguer (o d’altres fórmules diferents de la propietat) per part de la població més vulnerable i exclosa.
  • Una Renda Garantida de Ciutadania que sigui un DRET I NO CONDICIONADA a itineraris laborals, compatible amb el treball en rendes baixes. I desenvolupar polítiques públiques que promoguin una OCUPACIÓ DE QUALITAT amb salaris dignes.
  • Polítiques públiques per a persones que es veuen obligades a marxar dels seus països de manera forçosa, ja sigui per conflictes o per motius econòmics, on l’ACOLLIMENT sigui una aposta per la humanitat, on des de l’acolliment i la integració s’incideixi en el canvi d’estereotips o es combatin els discursos xenòfobs.