Opinió: on són els refugiats?

Salvador Obiols i Gras

Director General de Càritas Diocesana de Terrassa.

 

«El contacte amb l’altre porta a descobrir el seu” secret “, a obrir-se a ell i contribuir així a un coneixement més gran de cada un»

Missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat 2018

 

On són els refugiats que durant tot un any van formar part de l’onada migratòria més important des de la Segona Guerra Mundial? Què se n’ha fet dels acollits a Lesbos i a altres illes de l’Egeu? I dels que malvivien i malviuen als camps de refugiats de Turquia, Líban o altres països? És necessari marcar un dia, una jornada al calendari per a recordar-nos d’ells?

 

Van ser portada a tots els mitjans de comunicació, però des de fa un parell de mesos llargs ja no se’n parla. Tot són notícies sensacionalistes i efímeres. És millor parlar d’aquestes temes perquè així ens oblidem del fracàs de la política migratòria de la Unió Europea i de l’incompliment dels acords subscrits pels governs europeus pel que fa a l’acollida dels refugiats.

 

Solament van apareixen notícies de pasteres que creuen l’Estret i arriben a casa nostra travessant un mar de morts, o bé grups de joves que intenten saltar les tanques de Ceuta i Melilla.

 

Els governs europeus no volen reconèixer que s’enfrontem al major moviment de persones desplaçades i refugiades, sense precedents en la història recent.

 

Durant segles, l’Església catòlica ha assistit amb especial atenció a les persones en situació de mobilitat humana. Càritas ja s’ha manifestat individualment i col·lectiva sobre aquesta dramàtica situació i, seguint el Magisteri del papa Francesc, planteja una resposta integral a aquests reptes que tenen lloc actualment. I l’acció que ens proposa el Papa l’expressem amb quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar.

 

Quatre passes fonamentals perquè no es tracta solament de cercar una solució puntual al drama de la fugida, sinó que impulsa un procés molt més llarg que suposa la recuperació de la seva dignitat com a persones, el seu reconeixement com a subjectes del dret internacional, l’ajut per a la seva promoció personal i la integració en les noves comunitats d’acollida.

 

De res serviran les tanques, els murs i els mars que separen quan la desesperació és tan gran per aquells que no veuen futur en la seva terra. Deixen les seves famílies, amistats, costums, tradicions, i s’enfronten a un viatge penós de milers de quilòmetres, assetjats per “caçadors d’esclaus”, controlats per màfies que els abandonen a la seva sort, i als controls de fronteres de la Unió Europea.

 

Els immigrants i refugiats caminen cercant portes obertes, braços estesos. Viatgen amb la il·lusió i l’esperança de trobar un lloc on viure amb dignitat.

 

Aquest diumenge, 14 de gener, a Càritas ens sentim part d’aquesta gran família que és la Humanitat. Avui volem obrir les portes per acollir, protegir, promoure i integrar. Avui volem obrir les portes a la solidaritat.