Poesia que apropa al desconegut

Tècnics, participants i voluntaris han reflexionat i dialogat aquesta setmana sobre la situació, les causes i conseqüències de la migració i la situació dels refugiats.
  
Ser migrant és ser persona
Ser migrant és solitud
Que ens arriba en una ona
Amb tota la seva virtut
 
Travessant camins, saltant murs
perseguint l’esperança
a l’horitzó buscant futurs
la necessitat que tu em miris a la cara
 
No puc perquè no estic
No estic però estimo
Estimo perquè visc
Visc perquè respiro
 
Sóc el mirall vingut de fora
Ets la cara que reflexa
L’ànima en silenci plora
El teu somriure, una llum entre l’escletxa
 
Saps d’un Jesús refugiat
Que a Egipte van acollir
Avui encara és apatriat
I té tots els noms, Joan o Rají
 
També es tracta del món que som
I del món que volem
I no calen permisos
Per rescatar gent
 
Bells somnis, belles paraules
Refugiat, tanta injusticia em desespera
Construeixes ponts, dones abraçades
Ciutadà de l’espera
 
Una espera de somnis i paraules trencades
D’abraçades d’espera
D’il·lusió i esperança esmicolades
Refugiat tanta injusticia em desespera