Si quan treballava li haguessin dit que perdria la feina, la família i es trobaria al carrer, s’hauria rigut

M és home de 43 anys, pare de dos adolescents que ha viscut sempre al Vallès. Va estudiar fins als 16 anys quan va començar a treballar en serveis de neteja. Posteriorment va entrar a una empresa d’automoció en la qual va arribar a ser responsable d’un equip.

El canvi dels propietaris de l’empresa d’automoció va fer que es quedés sense feina després de 20 anys en el sector de l’automoció. Les dificultats econòmiques van fer trontollar el seu matrimoni i finalment es va divorciar.

Així doncs, en uns mesos de diferència es va veure sense feina i sense llar ja que M no tenia una xarxa de persones de suport amb les quals poder recolzar-se i tirar endavant.

M reconeix que si quan treballava a l’empresa d’automoció li haguessin dit que perdria la feina, la família i es trobaria al carrer, s’hauria rigut perquè per ell hauria sigut inversemblant i no s’ho hauria cregut.

Quan estàs al carrer valores les petites coses d’una vida digna, sense luxes.

M va conèixer una persona que vivia en un pis propietat d’un banc amb el qual tenia un sostre, però no disposaven de subministraments. Aquesta persona va oferir-li compartir pis i que ocupés una habitació però el banc va iniciar el procés de desallotjament del pis i la seguretat que els donava viure allà es veia en perill. Gràcies a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca van aconseguir que no els desallotgessin per la situació de vulnerabilitat de tots dos, per aquest motiu van poder mantenir el sostre, però amb les dificultats de viure sense llum, aigua ni gas. Viure en un pis ocupat li dificultava l’empadronament, i sense aquest M no disposava de metge de capçalera a través de la seguretat social, ni ajudes socials.

Vivint al carrer un “Bon dia!” t’alegra el dia

M explica que quan et trobes sense res, assegut al carrer esperant que algú et doni alguna cosa per poder menjar, et trobes sol, petit, sense un motiu per viure. En aquell moment, el “Bon dia!” de qualsevol que passi pel costat significa que et veu, que no ets invisible, que ets algú a la societat. I que algú et saludi, t’anima a passar l’estona mentre esperes que arribi el dia següent perquè et torni a mirar als ulls amb aquell “Bon dia!”.

Hi ha petites coses com pot ser elaborar un currículum que poden semblar molt senzilles per algú que té una vida digna, però M explica que quan et trobes al carrer, el sol fet de fer un currículum per optar a una feina et comporta el dubte de saber com aconseguir el paper i el bolígraf per elaborar-lo.

Quan va arribar a Càritas portava més d’un any al carrer

M demanava almoina a la plaça de l’església quan el mossèn se li acostà preocupat per la seva situació i el va convèncer per deixar-se ajudar per Càritas.

Ajudant-lo a fer els tràmits per l’empadronament, acompanyar-lo i oferint-li ajuda amb les necessitats bàsiques a Càritas va trobar algú que l’escoltava i es preocupava perquè millorés la seva situació.

Malgrat havia treballat fa anys en serveis de neteja, a Càritas se li va oferir fer un curs de neteges industrials posant-se al dia, que el permetria accedir a unes pràctiques laborals i obrir un ventall de possibilitats de feina.

La sorpresa de M ha sigut quan, en el moment d’acabar les pràctiques d’empresa, la persona referent estava tan contenta amb la seva implicació i el seu esforç en fer bé la seva feina, que malgrat no disposava de vacants per poder-lo contractar, l’ha recomanat a altres empreses i ha fet possible que M treballi aquest estiu a jornada completa en una empresa de serveis de neteja.

M agraeix que la referent l’hagi recomanat perquè això li ha aportat un contracte, però reconeix que aquest és un pas més que ha fet en el camí cap al canvi, un pas al qual ha arribat després de fer moltes petites passes amb l’acompanyament de Càritas.

La invisibilitat com a protecció als menors

M no ha volgut publicar el seu nom ni la seva imatge en aquest article per protegir els fills. Explica que quan els mitjans de comunicació parlen de les persones vulnerables, sembla que totes hagin d’estar disposades a mostrar la seva imatge i que si no ho permeten sigui per vergonya.

M explica que quan es va veure en aquesta situació tan vulnerable va decidir no veure els fills per protegir-los. Es preocupa que sàpiguen a través de terceres persones que està bé, però no vol que visquin patint per la situació del seu pare.

Alhora M reivindica el seu dret a explicar la seva experiència i la seva situació als mitjans sense mostrar la seva imatge, perquè afirma que la seva història és la que és, tan si té el cabell ros com si el té castany o negre. I també defensa el seu dret a decidir quan i com és el millor moment per explicar-ho personalment als fills, sense que vegin la foto i el nom del seu pare als mitjans o a internet.

Al futur li demana poder veure als fills

La persona amb qui compartia el pis ocupat va morir al cap d’un temps i ara viu sol en el pis del banc. En un futur proper, quan tingui una feina que li permeti uns ingressos fixes, li agradaria poder pagar el lloguer d’una habitació o d’un pis amb subministraments, per deixar de viure ocupant un pis.

M explica que el pitjor de la situació que ha viscut durant tot aquest temps ha estat viure lluny dels fills perquè no volia que el veiessin en la situació que estava. M s’emociona quan explica que poder llogar una habitació o un pis significaria molt per ell perquè podria tornar a veure als fills.

Amb la vida que tenia abans no s’hauria plantejat ser voluntari

La feina, la família, el dia a dia… M s’ha adonat que amb la situació que tenia abans de perdre la feina mai s’hauria plantejat ser voluntari; no tenia hores, no ho veia necessari, no era una prioritat per a ell. Però la situació que ha viscut l’ha portat a conèixer la feina dels voluntaris com a participants, i també li ha donat la possibilitat de col·laborar com a testimoni amb sessions formatives de grups escolars.

Veure com els alumnes escoltaven la seva història i el miraven als ulls atents al que explicava, ha canviat la mirada de M.

Ara M veu necessari explicar a la gent, als adolescents, a les noves generacions, que tothom pot tenir una mala època i que com a societat hem de treballar per ajudar a totes aquestes persones a seguir endavant.