Solidaritat i esperança: temps d’obrir camins a la justícia ia la pau a Amèrica Llatina

Missatge de monsenyor José Luis Azuaje,
president de Càritas d’Amèrica Llatina i el Carib

Davant les difícils realitats que estan vivint diversos països de Llatinoamèrica, monsenyor José Luis Azuaje, president de Càritas Amèrica Llatina i el Carib, expressa la seva solidaritat en un missatge difós el passat 26 d’octubre.

Aquest és el comunicat complet.

En aquesta conjuntura que viuen molts països de la nostra estimada Amèrica Llatina i el Carib, volem expressar la nostra solidaritat amb totes aquelles persones, comunitats i pobles sencers de la nostra Pàtria Gran que viuen submergits en la pobresa, la desigualtat, l’exclusió i la indigència, que viuen descartats; i, també, amb tots aquells germans i germanes que estan treballant decididament per construir camins de pau i de justícia per gestionar els conflictes i restablir maneres de convivència que tinguin cura i integrin a tots ia totes, de manera que garantim la concreció de condicions de vida més humanes per al desenvolupament de tota la persona i per a tothom com ens ho va ensenyar Jesús: “he vingut perquè tinguin vida i vida en abundància” (Jn 10,10).

Volem cridar l’atenció sobre tantes situacions tràgiques i doloroses, algunes de les quals apareixen en el focus mediàtic actual, i sobre tantes altres que segueixen sent urgents i desafiants però han deixat de ser notícia. Sentim especial dolor pels sofriments causa de situacions problemàtiques que pateixen alguns dels nostres pobles de la regió, com és el cas de Xile, Equador, Veneçuela, Bolívia, Puerto Rico, Haití, Hondures i Nicaragua, entre d’altres i només per citar alguns. És cada vegada més notori que “injustes desigualtats socials mostren a pocs que acumulen poder i fortunes en manera escandalosa davant multituds rebutjades, excloses, descartades, condemnades a la lluita per la supervivència.

Unit a aquesta realitat hi ha el fet de la constatació de voler imposar per camins democràtics a la regió certes ideologies que han perdut els seus valors i s’erigeixen avui dia com paladins d’un poder hegemònic, utilitzant els pobres i les seves comunitats com a mitjans per aconseguir fins polítics que transcendeixen fronteres nacionals i que permeten un nou colonialisme, debilitant l’Estat de Dret i la separació de poders, el que impedeix caminar cap a un marc de justícia i solidaritat.

No obstant això, els nostres pobles estan si estripats però no abatuts, soferts però no deprimits. La fe del sant poble de Déu, la fe de molts, la inculturació dels misteris de Déu en la religiositat popular dels pobres i senzills de cor s’expressen en un profund sentit de la pròpia dignitat de la nostra gent, la seva passió per la justícia , els seus sentiments i actituds de solidaritat davant les circumstàncies dramàtiques de vida dels seus semblants en les calamitats socials i naturals que els afligeixen, aquesta fraternitat que ens fa reconèixer com a llatinoamericans. Hem de recordar i confiar en la sentència de Jesús: “En el món tenen tribulació; però confiïn, Jo he vençut el món “(Jn 16,33).

En el camí de la construcció de la justícia i de la pau, és imprescindible que les autoritats, els partits polítics, la societat civil i les seves organitzacions, els moviments populars, les universitats i intel·lectuals, la ciutadania organitzada es trobin en diàlegs oberts i sincers que permetin unir esforços per a la construcció d’una societat que tots sentin com a pròpia i per a la qual tots busquin el bé comú. Això no serà molt difícil si, com ens deia el Papa Francesc a Bolívia, vam començar reconeixent que necessitem un canvi per enfrontar problemes comuns a totes les i els llatinoamericans i, en general, també de tota la humanitat, problemes que tenen una matriu global i que avui cap Estat pot resoldre per si mateix. Quina és l’orientació d’aquest canvi urgent? Laudato Sí ‘ens assenyala el camí: “Tota pretensió de cuidar i millorar el món suposa canvis profunds en els estils de vida, els models de producció i de consum, les estructures consolidades de poder que regeixen avui la societat” (LS 5)

El mateix Papa Francisco ens va recordar que aquest canvi és possible, per a això serà imprescindible assumir, almenys, quatre tasques a curt, mitjà i llarg termini:

  • Posar l’economia al servei dels pobles: els éssers humans i la naturalesa no han d’estar al servei dels diners i els seus amos. És imprescindible dir “no” a una economia de depredació, exclusió i inequitat on els diners regna en lloc de servir. Aquesta economia mata. Aquesta economia exclou. (Cf EG 53)
  • Unir els nostres pobles en el camí de la pau i la justícia, ajudant a que cada poble sigui artífex del seu propi destí, a transitar en pau la seva marxa cap a la justícia, sense tutelatges ni ingerències on el més fort subordina al més feble.
  • Defensar la mare terra. La casa comuna de tots nosaltres està sent saquejada, devastada, vexada impunement. La covardia en la seva defensa és un pecat greu. Desitgem que el Sínode de l’Amazònia ens ajudi a promoure l’ecologia integral des d’una conversió pastoral i ecològica.
  • Fer de la política un servei a la vida i al bé comú. El compromís pel bé comú ha d’estar inspirat per la caritat; per això, la política, els governs, els poders públics han de reconèixer la dignitat humana i treballar pel desenvolupament integral i sostenible dels pobles.

Com Càritas d’Amèrica Llatina i el Carib ens sentim cridats a ser una presència propera, fraterna i animadora que acompanya aquests camins. Seguirem treballant tot i les adversitats, sabent que Càritas és la carícia de la Mare Església envers els seus fills i filles. La Caritat és base fonamental per a un nou ordre mundial. Només des de la fe en el ressuscitat vam aconseguir incentivar el bé i l’amor. Fe i caritat, fe i amor, fe i justícia és una unitat que ens permet mirar l’horitzó amb esperança, perquè “la fe, si no té obres, és morta en si mateixa”. (Sant 2,17).

Volem convidar a tots a dir junts: cap família sense habitatge, cap camperol sense terra, cap treballador sense drets, cap poble sense sobirania, cap persona sense dignitat, cap nen sense infància, cap jove sense possibilitats, cap persona gran sense una venerable vellesa.

Secretariat de Càritas Llatinoamèrica i el Carib

Mons. José Luis Azuaje Ayala
Arquebisbe de l’Arquidiócesis de Maracaibo
President de Càritas d’Amèrica Llatina i el Carib