El treball decent no és un conte. Tenir feina, i viure en la precarietat; una realitat de moltes persones al s. XXI, en el qual tenir feina no garanteix una vida digna

Des de les entitats que promouen la iniciativa “Iglesia por el Trabajo Decente” denunciem la situació de precarietat de moltes persones que treballen però que tot i així no poden fer front a les despeses mínimes de qualsevol llar.

El passat mes d’abril des de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Terrassa publicàvem l’estudi “Atrapats en la precarietat: el deute que ofega a les famílies més vulnerables” en el qual ja explicàvem que només el 48,3% de les llars dels participants de Càritas a la Diòcesi tenen ingressos procedents del treball reglat. No obstant, la mitjana d’aquests ingressos és de 544,7€ al mes. Això dificulta la recerca de possibilitats de millorar la situació.

Una feina a la qual es dedica tota la jornada, i amb la qual no es pot pagar les necessitats bàsiques de qualsevol família, fa que les persones tampoc tinguin temps disponible per a poder buscar altres ofertes, altres opcions per obtenir ingressos, i per tant sense l’ajuda d’altres persones estan condemnades a ofegar-se en un deute cada vegada més gran.

En paraules del Papa Francesc a la Trobada Mundial de Moviments Populars, a Santa Cruz al 2015 “No hay peor pobreza material que la que no permite ganarse el pan y priva de la dignidad del trabajo”. “El desempleo juvenil, la informalidad y la falta de derechos laborales no son inevitables, son resultado de una previa opción social, de un sistema económico que pone los beneficios por encima de la persona”.

El treball decent és font de dignitat personal, estabilitat familiar i pau a la comunitat. Fonamental per aconseguir una globalització justa, reduir la pobresa i obtenir desenvolupament equitatiu, inclusiu i sostenible.

L’Organització Internacional del Treball proposa

  1. Crear treball
    Tot i que els percentatges d’aturats no són els de fa alguns anys, en el primer trimestre del 2018 hi havia 3.796.100 de persones sense feina a España, un 16,7% de la població.
    Per altra banda, 1.242.700 de llars a España tenen a totes les persones en edat de treballar a l’atur, el que suposa un 6,7% de les llars.
  2. Garantir els drets dels treballadors
    Tenir feina ha de garantir a la persones una vida digna i poder cobrir les necessitats bàsiques. Però 1 de cada 4 contractes mensuals són de molt curta durada (7 dies, o menys), situació precària que no dóna estabilitat econòmica a la persona.
  3. Estendre la protecció social
    Tota persona necessita uns mínims ingressos però a España hi ha 608.600 de llars, un 3,3%, que viuen sense cap tipus d’ingressos. Llars per a les quals és vital l’ajuda de les entitats d’acció social.
  4. Promoure el diàleg social
    Per tal d’aconseguir una globalització del treball decent és imprescindible que aquesta preocupació estigui a les agendes de les entitats socials i empresarials, les agendes polítiques i les nostres personals.