Campanya “al teu costat”

Campanya "Al teu costat"

Des de l’inici de la crisi dels refugiats sirians, al setembre de 2015, Càritas ha rebut un bon nombre de consultes sobre les accions que s’estan efectuant, i bastants persones i entitats han col·laborat activament amb nosaltres. Per tal d’ajudar les víctimes d’aquest sagnant conflicte que dura més de quatre anys, Càritas, a la nostra diòcesi, va posar en marxa la campanya “Refugiats. Al seu costat”.

“Refugiats. Al seu costat” és la nostra resposta a la crisi dels refugiats, però també és una crida a tota la ciutadania perquè s’impliqui en l’acollida i l’acompanyament integral de totes les persones que ho necessitin, sense distincions.

 

 

Càritas Diocesana desenvolupa la seva resposta a tres nivells:

 

  • Ajudes humanitàries

    fffEs tracta de captar i enviar fons a les Càritas que treballen en paÏsos en guerra, fronterers o en trànsit. Amb aquests fons, les Càritas atenen les necessitats més urgents dels refugiats que són: aliments, sanejament, aigua, i refugi sobre el territori on el drama humanitari és més evident.

     

  • Sensibilització

    Càritas i altres entitats religioses com Mans Unides o la Confederació Espanyola de Religiosos (CONFER), estan difonent la Campanya #MigrantsAmbDrets , per tal de garantir els drets de migrants, refugiats i col·lectius de migrants que resideixen al nostre país.

    #MigrantsAmbDrets aposta per l’acollida i l’hospitalitat per a totes les persones que ho necessiten, més enllà dels motius del seu desplaçament.

  • Acollida i acompanyament integral

    La crisi dels refugiats no suposa una emergència directa al nostre territori. En cap cas es tracta d’habilitar uns espais massificats o recollides d’aliments o provisions. Càritas posarà a disposició els itineraris d’acollida i acompanyament que habitualment segueixen totes les persones que atenem.

 

Qüestions sobre la campanya:

 

  • Com puc col·laborar?

    1. fffsdPots fer un donatiu econòmic a través del nostre web o als següents números de compte:
      • Banc Sabadell: ES59 0081 0900 8300 0374 0286
      • BBVA: ES44 0182 1786 1202 0019 7722
      • CaixaBank: ES92 2100 5000 5002 007 6012
      • Mitjançant paypal



    2. Sensibilització, difonent els missatge de la campanya #MigrantsAmbDrets a través de les xarxes socials per tal de garantir els drets i evitar que es generi qualsevol discriminació entre els refugiats, els migrants econòmics i les persones i col·lectius d’immigrants que ja acollim.
    3. Col·laborant com a soci, donant o voluntari per donar suport als programes de la nostra entitat o reforçant els recursos davant les situacions d’emergència humanitària.
  • On van els ajuts econòmics?

    Els ajuts econòmics recollits per totes les Càritas Diocesanes s’envien a la confederació Càritas Espanyola fa arribar a les Càritas del país d’origen i a les dels països de trànsit.

 

Informacions

 

1. La crisi humanitària més important des de la Segona Guerra Mundial.

 

L’esclat de la crisi

Estem davant una crisi humanitària sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta situació fa anys que s’està donant en diferents països del món, assolats per guerres i conflictes d’interessos.

La gran diferència és que ara els refugiats truquen a les portes d’Europa i, degut a la manca d’una política migratòria comuna, els governs de la Unió Europea estan donant respostes transitòries, perquè no es va a l’arrel del problema.

D’ençà que va començar la crisi humanitària dels refugiats, Càritas ha donat suport a aquestes persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat i manca dels recursos bàsics necessaris per sobreviure dignament.

fffxxxNo solament venen ciutadans i ciutadans sirians, també hi ha afganesos, iraquians, per no parlar dels procedents del Magrib o de l’Àfrica subsahariana.

La situació de les persones que estan migrant des del Proper Orient i del nord de l’Àfrica no és nova. La Confederació Càritas Espanyola porta anys recolzant en aquestes regions el treball de Càritas i de les Esglésies locals dels països afectats, per tal de garantir la dignitat i els drets de les persones més vulnerables i, al mateix temps, impulsar la pau i unes condicions justes i duradores en les zones devastades per les guerres i els conflictes.

La Confederació Càritas està recolzant a les Càritas dels països europeus que ara estan assumint la primera acollida d’aquestes persones que cerquen refugi a la Unió Europea. Aquest treball, com és habitual, es desenvolupa de forma coordinada en el marc d’una acció en xarxa tant amb Càritas Europa com amb Càritas Internationalis.

 

La resposta de Càritas

La resposta de Càritas tampoc ha començat ara. Durant els darrers anys de conflicte sirià o iraquià, ha estat al costat de la seva població; per tant, el primer ajut s’ha fet en origen, a través de les Càritas Síria, Iraq, Líbia i Jordània. Sovint ha estat una resposta callada, però del tot necessària.

Un cop s’ha produït la gran fugida dels horrors de la guerra, se’ls ha donat suport al llarg de la seva travessia, gràcies a les Càritas de Grècia, Turquia, Sèrbia, Macedònia, Itàlia, Àustria, Alemanya…

Aliments, medicines, refugi, recolzament psico-social, ajut sanitari, kits d’higiene infantil, sacs de dormir, impermeables, assessorament legal i de drets, són algunes de les ajudes que s’estan facilitant diàriament.

Pel que fa la sensibilització i la incidència política, s’han sumat esforços des d’organitzacions d’Església com la Comissió Episcopal de Migracions, CONFER, Companyia de Jesús (en la xarxa Intereclesial), Càritas Europa i Càritas Internationalis.

 

I Càritas Diocesana de Terrassa?

Conscients de la dimensió d’aquest drama humà i també de que la concessió del dret d’asil és una prerrogativa del govern de l’Estat, el Bisbat de Terrassa encomanà la coordinació de la futura atenció a les persones refugiades que se’ns redirigeixin a Càritas Diocesana.

Càritas Diocesana s’ha posat a disposició de les administracions públiques. Per tal de col·laborar en l’atenció a aquestes persones, estem contacte amb la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, que coordinarà les acollides a través dels ajuntaments.

Càritas està realitzant un inventari de recursos per tal de conèixer exactament de quins mitjans i infraestructures disposa per poder acollir refugiats.

 

Quan arribaran a Catalunya, al Vallès?

L’arribada d’aquestes persones i famílies es començarà a fer efectiva en els propers mesos. La responsabilitat de la coordinació d’aquesta acollida es fa des del Govern central, que és qui concedeix l’estatut de refugiat.  La primera atenció es fa des de entitats especialitzades en temes de refugiats i asilats.

Un cop superada la primera acollida, els refugiats passaran a rebre suport de la xarxa d’acollida i acompanyament de les entitats socials que donin suport a aquesta nova fase. L’assignació dels centres d’acollida es farà en funció dels perfil dels refugiats i de les disponibilitats territorials.

Càritas posarà a disposició dels refugiats que se’ns encomanin els itineraris d’acollida i acompanyament que desenvolupem normalment, igualment que fem amb qualsevol persona que s’adreça a Càritas, a través dels nostres programes i del suport de voluntaris i professionals.

L’acció que s’efectuarà des de la nostra diòcesi està ben coordinada amb les administracions locals, en un procés que s’espera sigui llarg i complex.

 

  • Preguntes i respostes més freqüents (FAQ)

    Quina diferència hi ha entre refugiat sol·licitant d’asil?

    fffxzEls termes “sol·licitant d’asil” i “refugiat”, sovint porten a la confusió. Un sol·licitant d’asil és qui sol·licita el reconeixement de la condició de refugiat i per tant la seva sol·licitud encara no ha estat avaluada de manera definitiva.

    El sol·licitant d’asil pot presentar la seva petició a l’ambaixada del país on demana protecció internacional, al mateix territori on vol anar, en un lloc fronterer o en un centre d’internament per emigrants. 

    Quants sol·licitants d’asil hi va haver el 2014?

    El 2014 van haver els següents sol·licitants d’asil:

    • Espanya: 5.615
    • Catalunya: 786
    • Barcelona: 690
    • Girona: 100 (la dada és del 2013)

    D’on sol els sol·licitants?

    A Espanya, 1.679 de Síria, 946 d’Ucraïna, 620 de Malí i 309 d’Argèlia.

    A qui es concedeix protecció?

    Al 2014 es va concedir l’estatut de refugiat només a 384 persones, el 10% dels sol·licitants. Un altre 34% dels sol·licitants van tenir algun tipus de protecció subsidiària, menor. El 56% de les sol·licituds van ser rebutjades. 

    Com es reconeix la condició de refugiat?

    fffxzzLa condició de refugiat, es reconeix a tota persona que degut als temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinió política, pertinença a determinats grups socials, de gènere o orientació sexual, es troba fora del país de nacionalitat i no pot o, a causa d’aquest temor, no vol acollir-se a la protecció del tal país o al apàtrida que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tenia la seva residència habitual, pels mateixos motius, no pot o no vol tornar-hi. 

    Qui ho tramita?

    Totes les sol·licituds són estudiades per la Oficina de Asilo y Refugio, sota la responsabilitat del Ministerio del Interior, que les recull a través de les oficines de la Policia Nacional.

    Hi ha vàries entitats socials que ajuden al sol·licitant d’asil a tramitar tota la documentació, entre elles Creu Roja, Accem, Cear i Càritas. 

    Quins drets té el reconegut com a refugiat? 

    Drets que té el sol·licitant d’asil: si una persona sol·licita asil en un lloc fronterer o en territori espanyol, tindrà els següents drets.

    1. A romandre a l’estat espanyol, fins que es resolgui la sol·licitud
    2. A ser assistit per un advocat de forma gratuïta i si no pot pagar-lo
    3. A l’assistència d’un intèrpret en una llengua que la persona pugui explicar-se
    4. A l’assistència mèdica en cas de necessitat vital
    5. Que l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) tingui constància de la seva sol·licitud. 

    Drets que s’obtenen amb l’estatut de refugiat: 

    1. No ser retornat al país d’origen
    2. Autorització de residència i treball
    3. Obtenir un document d’identitat
    4. Títol de viatge per visitar qualsevol país excepte el propi
    5. Reagrupament familiar de familiars directes
    6. Reducció en de temps en l’accés a la nacionalitat del país d’acollida
  • Breu glossari sobre els refugiats, els sol·licitants d’asil, els desplaçats i els immigrants

    Set conceptes clau per entendre les notícies sobre les persones refugiades[1]:

    1. Refugiat: persona que es troba fora del seu país d’origen a causa d’un temor real de persecució per motins de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social determinat o per opinions polítiques (Convenció de Ginebra, 1951).
    2. Sol·licitant d’asil: persona que sol·licita protecció internacional i que es troba a l’espera d’una decisió. Qualsevol procediment d’expulsió, devolució o extradició que pogués estar en curs, queda paralitzada fins la resolució de la sol·licitud d’asil.
    3. Desplaçat intern: persona que ha estat forçada a sortir de la seva llar degut al conflicte o a la persecució, o degut a un desastre natural o a altra circumstància inusual d’aquest tipus. A diferència dels refugiats, els desplaçats interns resten al seu país.
    4. Immigrant irregular: persona que es troba en un país sense la documentació requerida per romandre en el mateix. Sovint els refugiats no tenen més alternatives que creuar les fronteres de forma irregular. D’acord amb la Convenció de Ginebra de 1951, aquestes persones no han de ser penalitzades (ni detingudes ni sancionades) per aquest motiu.
    5. Immigrant econòmic: persona que abandona normalment el seu país d’origen de manera voluntària per establir-se en altre, cercant una feina o millors condicions de vida. Generalment, els immigrants poden retornar als seus països d’origen quan vulguin i no requereixen protecció internacional.
    6. Protecció internacional: concepte que consisteix en assegurar que les persones que pateixen violacions de drets humans –incloent guerres i persecucions – o estiguin en risc de patir-la, puguin gaudir dels seus drets humans bàsics.
    7. Principi de no devolució: obligació dels estats de no retornar a una persona –directament o indirecta – a un lloc on la seva vida o la seva integritat física estigui en perill.

    [1] ACNUR. Definicions de Los medios de comunicación y las personas refugiadas.

  • Documentació descarregable

    Articles i documents de reflexió:

    • Decàleg per a la solidaritat amb les persones. Descarrega
    • Fronteres contra els pobres fronteres contra Crist del Bisbe Santiago Agrelo. Novembre de 2015. Descarrega
    • Refugiats Víctimes del desgovern i la indiferència CiJ. Setembre de 2015. Descarrega

    Articles i documents Papa Francesc:

    • Mensaje completo del Papa para la Jornada Mundial del Emigrante y del Refugiado. Descarrega

    Càritas Catalunya:

    • Acta  de Caritas  Catalunya de 3 de novembre del 2015. Descarrega

    Càritas Espanyola:

    • Porqué decimos No al acuerdo UE-Turquía? 01 de abril 2016. Descàrrega
    • Informe de Càritas Espanyola sobre las “ACTIVIDADES  SOBRE LA SITUACIÓN  FRONTERA ESTE” 15 Septiembre. Descarrega
    • Informe de Càritas Espanyola sobre las “ACTIVIDADES  SOBRE LA SITUACIÓN  FRONTERA ESTE” 22 Octubre. Descarrega
    • Informe de Càritas Espanyola sobre las “ACTIVIDADES  SOBRE LA SITUACIÓN  FRONTERA ESTE” 01 Diciembre. Descarrega

    Càritas internacional:

    Infromació Tècnica:

    • QUINZE PREGUNTES CLAU PER ENTENDRE LA SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA DE LES PERSONES REFUGIADES EN EUROPA. Descarrega

    Marc Intraeclesial:

    • Diptico Marco Común 151102c baja.  Descarrega
    • Marco común Red Intraeclesial Migrantes con Derechos. Descarregar
    • Nota Prensa Marco Red Intraeclesial Migración. Descarregar