Càritas Catalunya atén 249.182 persones el 2022, un 5% més que l’any anterior
Més de la meitat de les llars (55 %), no poden portar una alimentació adequada i que el 80 % reconeixen que han hagut de deixar de comprar aliments frescos
El dijous 6 de juliol, al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, ha tingut lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2022 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. En aquest acte han participat monsenyor Salvador Giménez, bisbe de Lleida i president de Càritas Diocesana de Lleida; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Rafael Allepuz, director de Càritas Diocesana de Lleida; Pilar Ribas, representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya; i Francesc Arnàez, també d’aquest grup, i integrant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya.
Després de la salutació inicial, monsenyor Salvador Giménez, ha posat de manifest que “la publicació d’aquest document anual és important, perquè ens ajuda a fer balanç i a mirar cap al futur amb esperança”. També ha remarcat que la presentació de la Memòria 2022 és un exercici responsable de transparència i de rendició de comptes davant dels diferents agents polítics, socials i econòmics i de la ciutadania catalana”.
Segons el prelat, el treball conjunt de les deu Càritas diocesanes catalanes ha permès, el 2022, atendre 103.946 llars on viuen 240.182 persones, cosa que representa un augment del 5 % respecte al 2021.
Per al bisbe Giménez, “tot i l’esperança que ens caracteritza, aquestes xifres ingents ens haurien d’alarmar, més que satisfer-nos i ens haurien de fer creure que es poden reduir”. La publicació de la memòria de Càritas no és un mer recull de dades per guardar i col·leccionar en un calaix, és un termòmetre de com està la nostra societat i, realment, veiem que va sortir de la UVI de la COVID-19, però que encara continua convalescent, amb greus efectes secundaris” ha conclòs.
Tot seguit, Rafael Allepuz, director de Càritas Diocesana de Lleida ha facilitat unes dades per tal de contextualitzar la Memòria 2022. Per a Allepuz, cal tenir en compte que durant els darrers quinze anys s’ha produït una acumulació de crisis que ha afectat de manera més intensa les persones en situació de més vulnerabilitat:
- La taxa AROPE de risc de pobresa i exclusió és del 26 % en el conjunt d’Espanya (25 % a Catalunya), però encara és molt més elevada per a les llars monoparentals (49,2 %) o les llars amb infants, adolescents i joves (32 i 27 % respectivament).
- Més de 127.000 llars catalanes tenen tots els seus membres actius a l’atur. Fins i tot les llars on la persona principal té una ocupació no se salven de caure en l’exclusió. 396.000 llars a Catalunya tenen la persona sustentadora principal en una greu inestabilitat laboral, com ens alerta la Fundación FOESSA
- L’augment de preus de productes bàsics degut a la invasió d’Ucraïna i a la inflació ha impactat de manera més intensa en les famílies amb menys recursos, que avui dia han de destinar 3 de cada 4 € del seu pressupost a aliments, habitatge i subministraments, mentre que les famílies amb més recursos n’hi destinen menys de la meitat.
Al seu torn, Pilar Ribas, representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya ha destacat tres aspectes de l’acció de les Càritas a Catalunya el 2022: s’ha recuperat la normalitat en la totalitat dels projectes, després de les restriccions que va suposar la pandèmia; degut a la inflació, Càritas ha hagut d’augmentar les ajudes econòmiques a les persones i famílies que atén; i el reforç de les activitats contra la bretxa digital.
Pel que fa al perfil de les persones que Càritas atén:
- La pobresa continua tenint rostre de dona (58 %)
- 1 de cada 3 persones ateses (34 %) és infant o jove
- Gairebé la meitat de les famílies no disposa d’un habitatge que es pot considerar digne i una de cada 3 o 4 persones comparteixen pis amb altres famílies
- El 28 % de les persones ateses són espanyoles; un 36 % procedeixen d’Amèrica del Sud i Central, sobretot de Colòmbia, i un 27 % de l’Àfrica.
- El 37 % estan en situació administrativa regular i el 34 % en situació administrativa irregular.
- Gairebé la meitat de les persones ateses està a l’atur, cosa que reflecteix l’estreta relació entre les situacions d’atur i l’exclusió social.
Tot seguit, Francesc Arnàez, integrant del Grup de Treball d’Anàlisi Social i de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya ha fet un balanç de l’impacte de la inflació en les persones ateses per Càritas a Catalunya, destacant que l’augment dels preus dels productes i bens de primera necessitat, fa que les llars hagin hagut d’adoptar mesures per poder fer front a la situació, com ara: que més de la meitat de les llars (55 %), no poden portar una alimentació adequada i que el 80 % reconeixen que han hagut de deixar de comprar aliments frescos; que un 18 % de les llars està en situació d’amenaça d’expulsió de l’habitatge; el 39 % de les llars afirmen que no poden pagar les despeses escolars; el 55 % de les llars no disposen de connexió a internet més enllà del mòbil; que el 85 % de les llars han hagut reduir les activitats d’oci, el 45,5 % són llars amb menors, i que només el 8,2% són perceptors o bé de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania.
Finalment, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha recordat que el 7 de juliol comença la campanya electoral per a les Eleccions Generals i Càritas ha sintetitzat les propostes polítiques en vuit punts:
- Prevenir l’exclusió residencial de persones en situació de vulnerabilitat.
- Desenvolupar un Pla Integral de Cures.
- Garantir el dret a una bona adminstració.
- Desenvolupar polítiques d’ocupació resilients i inclusives.
- Promoure una política migratòria que contempli oportunitats més enllà del mercat laboral.
- La protecció efectiva de les víctimes de violència masclista i unificació estatal efectiva dels criteris d’actuació.
- Garantir que la cooperació al desenvolupament contribueixi a l’enfortiment de la societat civil en tercers països.
